Després d’anys de disputa judicial, l’Audiència Provincial de València, per Auto de 23 de novembre de 2017, va estimar les pretensions d’una família deutora d’un préstec hipotecari i va obligar el Jutjat de Primera Instància de Catarroja que revisara les clàusules abusives que han suposat la base de l’execució hipotecària que començà el 2012.
Una història freqüent
Estem a la fi de 2012, el cim de la crisi, amb taxes de desnonaments totalment desorbitades. Aquella gent que, en ple auge de la construcció, comptava amb una bona nòmina, treball de sobra i una falsa sensació que aquell meravellós moment no anava a acabar mai, començava a vore-li les orelles al llop; i aquells préstecs que els bancs es van dedicar a donar-nos amb extrema facilitat, a tort i a dret, queien irremeiablement en l’imapagament al temps que s’engrossia la taxa d’atur.
En aquest context hem d’entendre el cas de V.A. Aturat des de 2009, per a qui l’esquifida prestació d’atur va anar disminuint de forma dràstica fins que va resultar impossible fer front a les lletres que mensualment li passava el banc creditor de la seua hipoteca. Amb tres fills que atendre i la seua dona malalta, hi havia despeses més essencials per a la vida eren impossibles d’afrontar.
Així, el banc, el mateix que quan V.A tenia una bona nòmina li havia posat una estora roja per a la concessió de tot tipus de productes bancaris, va començar amb l’assetjament habitual. Primer, xicotets requeriments de pagament per a després passar a les cridades, al voltant d’una cada hora, des de les set del matí fins les dotze de la nit, amb amables paraules del tipus “si no pagues, te’n vas al carrer la setmana que ve”.
Al cap de poc de temps, sense marge de negociació, es va interposar demanda judicial que derivà en l’execució hipotecària que, després de les corresponents fases judicials, va suposar l’embargament de la vivenda hipotecada per la quantitat de 14.000 euros. A més, el procediment hauria portat a la família al carrer si no hagueren acudit, només una setmana abans del llançament, a l’Ajuntament d’Alfafar.
La tasca de les Oficines Municipals d’Intermediació Hipotecària
Arrel d’aquest cas nasqué el Servei d’Intermediació Hipotecària i Assessoria en matèria de Desnonaments de l’Ajuntament d’Alfafar, coordinada a hores d’ara per El Rogle. L’Alcaldia i la Regidoria de Serveis Socials va decidir afrontar la situació i generar un servei municipal per atendre totes les famílies del municipi amb problemes de pèrdua del seu legítim dret a l’habitatge. Pel servei han passat més de 270 des que es va crear, per a cadascuna de les quals s’ha trobat una solució diferent amb una taxa d’èxit molt elevada.
Una vegada conegut el cas, l’advocat coordinador del servei va contactar immediatament amb els encarregats de l’entitat executant per a intentar arribar a un acord i evitar l’imminent llançament. La resposta que trobà va ser contundent, un rotund no.
Així que no va quedar més remei que afrontar la situació jurídicament. L’advocat es va personar al procediment judicial per a combatre’l amb unes ferramentes legals que ha proporcionat fonamentalment el Tribunal de Justícia de la Unió Europa.
Una vegada suspès el llançament amb la moratòria de la Llei 1/2013, la primera actuació urgent que calia fer, va procedir a indagar en les actuacions judicials en les quals la família afectada no havia tingut defensa. Així és com l’equip d’advocats d’El Rogle va poder constatar que el préstec hipotecari executat estava farcit de clàusules abusives, algunes de les quals, com per exemple el venciment anticipat, eren la base del procediment. Més encara, van constatar que si s’hagués realitzat el corresponent control d’abusivitat per part del jutjat, l’execució s’hauria d’haver anul·lat.
Recuperar la propietat
I així començà un dur camí que ha durat més de dos anys, amb múltiples recursos interposats i escrits creuats entre el banc i la família, que va acabar amb l’Auto de 23 de novembre de 2017. El que els advocats dels deutors demanaven no era una altra cosa que, a l’empara de la tutela judicial efectiva, tingueren un procediment ajustat a la legalitat i amb totes les garanties.
Si el títol executiu estava plegat de clàusules abusives, haurien de ser revisades i, si era el cas, declarades nul·les. Sobretot si, com ocorre amb el venciment anticipat, suposava la base que va donar peu a l’execució.
En aquest cas, la Secció Onze de l’Audiència Provincial de València, amb el fonament de les resolucions del TJUE, ha obert la via per la qual, en els casos d’execucions hipotecàries en què encara no s’haja produït el llançament i que estiguen “tacades” amb clàusules abusives, es pot barallar pels drets dels consumidors. Tot això amb independència que haja transcorregut el termini estipulat per a l’oposició a l’execució hipotecària.
Seguint el criteri de la Secció, correspon al jutjat realitzar el preceptiu control d’abusivitat de les clàusules del títol executat i determinar si cal continuar amb l’execució o si, en canvi, cal sobreseure i arxivar el procediment i tornar, amb això, la propietat de la vivenda a la família deutora.