Quan anem a una consulta mèdica, el més normal és que tot isca bé, que ens atenguen com cal i que facen tot el possible per a tractar la nostra dolència. Les professionals de la salut estan compromeses amb la seua feina i fan una tasca encomiable, especialment en els temps pandèmics que corren.
Tanmateix, per desgràcia, tots els humans cometem errors i quan això li ocorre a un metge o metgessa, diguem que estem davant d’una negligència mèdica. Si l’atenció s’ha produït a un centre de salut o hospital públics, la seua actuació podrà derivar en responsabilitat patrimonial de l’administració. És a dir, podrem sol·licitar una indemnització pel dany produït.
Se sol associar «dany» a dany físic, per exemple: la pèrdua de la visió, la fractura d’un braç o la mort; però la jurisprudència considera que la pèrdua d’oportunitat diagnòstica també constitueix un dany econòmicament compensable.
Què és la pèrdua d’oportunitat?
Es defineix la pèrdua d’oportunitat com el moment o període assistencial, durant el diagnòstic o el tractament d’un pacient, en el qual s’ha omés alguna actuació clínica que posteriorment es reconeix que hauria estat efectiva. És un dany antijurídic que no tenim l’obligació de suportar.
L’administració ha reconegut el dret d’un home a rebre una indemnització per la pèrdua d’oportunitat diagnòstica en un cas com el següent:
Un pacient de 60 anys d’edat va patir una ruptura de l’implant aòrtic. Al primer hospital on va ser atés no li van realitzar la prova diagnòstica que hauria esclarit des del principi el que ocorria. En comptes d’això, va ser enviat de nou al centre de diàlisi d’on venia. Allí, en vore que continuava en mal estat, el remeteren a un altre hospital on va ser intervingut d’urgència i, afortunadament, salvà la vida.
Tenim el dret que s’apliquen tots els mitjans a disposició de la medecina per a diagnosticar o tractar una malaltia. Si no ocorre, podem demanar responsabilitats.
Si et trobes o coneixes algú que es trobe en esta situació, pots posar-te en contacte amb nosaltres sense compromís.