Des de fa un temps, a la cooperativa El Rogle rebem moltes consultes relacionades amb finalitzacions del contracte de lloguer per necessitat d’habitatge de l’arrendador. És a dir, quan la persona propietària notifica a la persona inquilina que ha d’abandonar l’habitatge per necessitat pròpia o d’algun familiar pròxim. Es tracta d’un mecanisme, recollit en la llei d’arrendaments urbans, que permet a la persona física arrendadora recuperar l’immoble abans de la finalització del període de pròrroga forçosa, i passat almenys un any des de la signatura del contracte de lloguer.
Hi ha requisits
Un inquilí podrà rebre una notificació, encara vigent el seu contracte de lloguer, mitjançant la qual la persona propietària li reclame l’habitatge i la finalització del contracte de lloguer al·legant que necessita l’habitatge per a si mateix o per a un familiar pròxim. Això, que és un instrument amplament utilitzat per a donar per finalitzat el contracte amb antelació, no és una prerrogativa automàtica de la propietària. Fa falta que es donen uns certs requisits que comentem seguidament.
1.En primer lloc, en els contractes de lloguer signats a partir del 6 de març de 2019, és necessari que el nostre contracte incloga expressament aquest dret de l’arrendador a recuperar l’habitatge amb antelació. Si es tracta d’un contracte signat a partir d’eixa data i no ha previst aquesta circumstància, la persona propietària no podrà reclamar la possessió de l’habitatge amb anterioritat a la finalització del període de pròrroga forçosa. No obstant això, si estem davant un contracte signat amb anterioritat, no serà necessari que el dret estiga recollit expressament per escrit.
2. Segon, la recuperació de l’habitatge només pot fer-se per a destinar-la a habitatge permanent per a la persona arrendadora o els seus familiars en primer grau de consanguinitat o per adopció o per al seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat matrimonial. És a dir, no pot recuperar l’habitatge per a, posteriorment, posar-la en lloguer a una renda més elevada.
3. Tercer, han d’informar-nos d’aquesta necessitat d’habitatge almenys amb dos mesos d’antelació fins que efectivament hàgem de desallotjar l’immoble.
4 .Finalment, l’arrendador haurà de fer efectiva la necessitat al·legada i ocupar l’habitatge per a si o per als familiars esmentats anteriorment en el termini màxim de 3 mesos.
Què passa si no es compleixen?
Per tant, si això últim no es produeix, la persona inquilina podrà triar entre dues opcions per a reclamar a l’arrendadora, en el termini de trenta dies:
- Bé ser reposat en l’ús i gaudi de l’habitatge arrendat per un nou període de fins a cinc anys, respectant, en la resta, les condicions contractuals existents al temps de l’extinció (un nou contracte, per 5 anys més, amb la mateixa renda) i, a més, una indemnització de les despeses que el desallotjament de l’habitatge li haguera suposat fins al moment de la reocupació,
- O bé, ser indemnitzat per una quantitat equivalent a una mensualitat per cada any de contracte que quedara per complir fins a completar els cinc anys.
Tot això implica que s’ha de complir els requisits regulats en la llei i desenvolupats per la jurisprudència per a poder efectuar aquest dret, de manera que, si un inquilí és expulsat del seu habitatge al·legant falsa necessitat de l’arrendador o dels seus familiars, aquest podrà reclamar una indemnització al propietari o la recuperació del lloguer de l’habitatge per 5 anys més.
A més, si la persona inquilina rep una notificació d’aquest tipus, però considera que aquest dret de la persona arrendadora no està degudament justificat, el més prudent seria buscar assessorament legal d’un advocat/a especialitzat.
