El dret a un habitatge digne, una qüestió europea

Luis Fernández Alonso, sociòleg i jurista d’El Rogle

El passat 15 de gener va tindre lloc a València una jornada de presentació de la Iniciativa Europea Housing for All, organitzada per col·lectius pro-habitatge de la ciutat de València: Entrebarris i la PAH, i la cooperativa El Rogle. L’acte va tindre una molt bon acolliment. Sala completa de veïns i veïnes amb ganes d’informar-se i de participar en la recollida de signatures.

Les tres entitats, pertanyents al grup promotor de la iniciativa a Espanya, hem organitzat una comissió amb la finalitat de donar més visibilitat a la campanya a la ciutat de València. Entrebarris, una xarxa d’assemblees de la ciutat que lluiten en cada barri per una ciutat més habitable, i que té com a eix fonamental l’accés a un habitatge digne, mitjançant la lluita contra la gentrificació, la turistificació o els desnonaments; la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, entitat referent que actua en tot l’Estat per a fer front als desnonaments i per la defensa del dret a un habitatge digne; i la cooperativa El Rogle, que entre d’altres matèries, treballa per la defensa del dret a un habitatge digne.

Vam tindre l’oportunitat d’assistir a les ponències de Karin Zauner, portaveu europea de la iniciativa que va exposar amb deteniment les cinc demandes al Parlament Europeu per a garantir el dret a un habitatge digne a Europa; i de Santiago Mes de Xaxas, membre de la PAH, que ens va mostrar la necessitat d’incorporar a més altres demandes al Govern espanyol donada greu la situació d’emergència habitacional.

La insostenible situació de l’Estat espanyol

 

L’accés a habitatge a Espanya continua marcat per la vella política de promoure la propietat i l’accés mitjançant l’endeutament de les famílies. Aquest model ha resultat un fracàs, excessivament sensible als “vaivens” econòmics i insostenible per al conjunt de la societat. De fet, cada vegada més persones viuen de lloguer i cada vegada són més capes de població afectades per l’escassetat d’habitatge assequible. Aquesta situació respon a diversos factors, entre els quals podem destacar alguns:

  • El preu del lloguer contínua a l’alça en les principals ciutats. A València, ha pujat més d’un 50% en els últims anys, superant ja valors previs a la crisi. De fet, A Espanya més d’un quart dels arrendataris, que suposen més de 2 milions de ciutadans, han de fer un sobreesforç econòmic per a pagar els seus habitatges, quedant en vertader risc d’exclusió residencial.

  • L’aparició de plataformes de lloguer turístic continua interferint en l’oferta d’habitatges en lloguer. Encara que és complicat saber el seu abast, aquests apartaments, ja suposen almenys tants com l’oferta d’habitatge públic i social. I en algunes zones de les principals ciutats (denominades “tensionades”) és particularment dramàtic.

  • Les polítiques públiques en habitatge social es mantenen a la cua d’Europa. La despesa pública en habitatge ha caigut un 60% en els últims 10 anys (2009-2019) i tan sols disposem d’un 2% d’habitatge públic i social. El que provoca nombroses situacions d’infrahabitatge i de llars en absoluta exclusió residencial.

  • Lots d’habitatges estan sent adquirides per fons locals i estrangers d’inversió (llars moltes vegades amb famílies) amb l’única fi de continuar especulant amb el dret a habitatge. Moltes vegades simplement per “aparcar capital”, amb pures intencions especulatives, obviant la finalitat social que suposa el dret de propietat.

 

La necessitat d’un marc econòmic i jurídic europeu

 

Per sort, en la societat civil es vénen observant certs canvis en l’últim any que permeten albirar alguns avanços. La idea que el mercat, per si sol, pot garantir d’una forma àmplia i estable el dret a habitatge, cada vegada té menys seguidors. No sols entre la societat civil i els moviments socials, també alguns governs i entitats locals es mostren cada vegada més interessades a portar avant polítiques socials (i a vegades transformadores) en habitatge. Les oficines antidesnonaments són un exemple d’això, com també l’augment de les subvencions públiques per a afrontar el cost del lloguer, o la promoció d’iniciatives tan necessàries com les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. No obstant això, les mesures són encara molt tímides, d’abast local, i l’emergència habitacional és molt greu i amb moltes implicacions globals; per la qual cosa es requereixen polítiques de gran abast. Les polítiques d’accés a habitatge assequible necessiten importants inversions econòmiques i un planejament en el llarg termini, apartat de les mirades curt-terministes del polític “busca vots”, per tal d’obtindre resultats favorables.

Per això, encara que les lluites per l’habitatge han calat (relativament, clar) al nostre territori, es torna necessari ampliar horitzó i acostar-les també a Europa. Necessitem un marc jurídic i econòmic favorable en el qual es puguen desenvolupar les demandes que, des de la societat civil i els moviments socials es venen reclamant als poders públics.

És aquest context social i polític favorable que, precisament, requereix de l’impuls jurídic i econòmic que persegueix Housing for All. Propostes com millorar les vies de finançament per a promotors i entitats d’habitatge públic i social o la regulació dels pisos turístics i els preus del lloguer, vindrien a articular els mecanismes legals i financers necessaris per a afavorir aquest canvi de paradigma i pal·liar d’una vegada l’enorme escassetat d’habitatge assequible que patim al nostre territori.

Per un habitatge digne per a totes! FIRMA I DIFON:

https://www.housingforall.eu/es/support-the-campaign-and-sign-the-petition-es/

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Esta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics d’anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l’usuari. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Per a més informació consulte la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies