A El Rogle fa uns quants mesos que, amb el suport de l’associació Perifèries del Món, treballem en acompanyar, diagnosticar i oferir eines tècniques al moviment ciutadà dels CLER. Moviment que resulta interessantíssim ja que pretén ser, alhora, un mecanisme de democràcia directa, amb capacitat de transformació política a llarg termini, i una xarxa de gestió de crisi i de suport mutu que resulte útil per als veïnats afectats en el curt termini.
En els següents paràgrafs intentarem explicar què són els CLERS i com operen, amb idea d’apropar-los a les persones que no han tingut contacte amb ells; intentant que les seues victòries i reptes suposen aprenentatges per a la resta del teixit social organitzat.
L’intent de liderar la reconstrucció “des de baix”
Com és sabut, la DANA del 29 d’octubre de 2024 no va ser només un fenomen meteorològic extrem, sinó una crisi d’ampli abast que va afectar quasi setanta municipis del País Valencià, amb prop de 900.000 habitants, i va colpejar amb especial intensitat l’anomenada “zona zero”, on resideixen 270.365 persones en barris densament poblats i urbanitzats en àrees inundables sobretot des dels anys seixanta (García, 2024). Es tracta d’un esdeveniment que entrellaça dimensions econòmiques, socials, polítiques, comunitàries i simbòliques, i que exigeix respostes integrals.
En aquest context sorgeixen els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció. Els CLER són iniciatives veïnals que van nàixer arran de la DANA amb la finalitat de garantir la participació activa de la ciutadania en les decisions de les administracions respecte a la reconstrucció dels municipis afectats. Una reconstrucció que no hauria de significar simplement un retorn al punt inicial, sinó una transformació sistèmica que comporte millores en les dinàmiques socials, urbanístiques i territorials.
Amb aquests objectius, des de finals de 2024 s’han anat constituint CLER en diferents municipis afectats: Catarroja, Alfafar, Sedaví, Benetússer, Massanassa, València, Paiporta, Albal, Sot de Xera, Algemesí, Aldaia i Pedralba.
Les persones integrants d’aquests comitès, en ser veïnes d’aquestes localitats i haver viscut en primera persona les conseqüències de la “barrancada”, posseeixen un coneixement fonamental per a orientar la planificació i execució de les actuacions de reconstrucció. Planificació de la qual, segons expressen, se les està excloent. Al mateix temps, exerceixen una funció de fiscalització institucional, exigint transparència en la gestió de recursos per part dels ajuntaments i la Generalitat des d’un punt de vista crític que pretén evitar que les decisions importants de la reconstrucció es prenguen “des d’uns pocs despatxos a la ciutat de València”.
Actualment, un dels principals eixos d’actuació dels CLER és la reclamació a les autoritats municipals de l’actualització dels plans d’emergència locals, abans que arribe la temporada de més risc de pluges torrencials. Resulta cridanera la quasi nul·la resposta dels ajuntaments en aquest sentit, la qual cosa demostra que s’ha fet molt poc treball de prevenció i fa encara més important, si cap, la pressió dels comitès perquè es treballe en aquest sentit abans que una altra desgràcia torne a ocórrer.
Suport mutu davant de la desesperança
A més, els CLER impliquen la creació de xarxes solidàries i espais d’escolta col·lectiva. Bona part del veïnat d’aquestes zones va viure episodis veritablement traumàtics el 29 d’octubre, i el shock dels primers dies es va transformar en desesperança en entendre que els seus pobles mai tornarien a ser com eren i que una tragèdia d’aquesta magnitud podria repetir-se en qualsevol moment. En aquest sentit, la implicació de les persones afectades en la reconstrucció no sols té un valor pragmàtic incalculable, sinó que suposa una gestió comunitària del malestar, cosa que impacta positivament en la salut mental col·lectiva, i un necessari empoderament sobre el futur de la seua comunitat i el seu territori, amb vista a treballar per un futur realment millor.
Al llarg d’aquest temps, i mentre creixien en nombre de participants i objectius, els CLER han anat millorant la seua organització interna. Normalment, s’estructuren en grups de treball temàtics (educació, habitatge, infraestructures, salut mental, emergències, medi ambient…), la qual cosa els permet elaborar diagnòstics i propostes més precises; alhora que afavoreixen que les diferents persones participen en els temes que més les motiven i en els quals més poden aportar.
Paral·lelament a aquesta organització centrada a millorar els seus propis municipis, els CLER constitueixen una xarxa amb objectius polítics més amplis, que els ha portat a formar part, per exemple, de l’Acord Social Valencià. L’Acord és un espai que agrupa entitats diverses vinculades a les afectacions de la “barrancada”, i promou mobilitzacions que tenen per objecte fer pressió en contra del Govern de Mazón, al qual consideren il·legítim, així com els seus pressupostos, signats amb el suport de VOX.
Per tant, els CLER no són només una resposta a l’emergència, sinó també un exemple de com la participació ciutadana millora la qualitat democràtica, la cohesió social i la connexió de les persones amb el territori en què habiten.
I precisament per això, és un gran error que les institucions públiques, en general, estiguen marcant distància i tenint poc en compte a un moviment com el dels CLER. Quan es desatenen les seues les demandes i propostes, o no es creen els canals adequats perquè els veïnats participen, no sols es vulneren els drets de participació ciutadana, sinó que també es perd eficàcia en la gestió de la reconstrucció i es desaprofita la intel·ligència col·lectiva generada per les comunitats afectades. Una renúncia ètica i política que ens impedeix construir solucions més justes, inclusives i duradores per a alguns dels principals reptes que les nostres societats enfrontaran en els pròxims anys.
