A El Rogle fa uns quants mesos que, amb el suport de l’associació Perifèries del Món, treballem en acompanyar, diagnosticar i oferir eines tècniques al moviment ciutadà dels CLER. Moviment que resulta interessantíssim ja que pretén ser, alhora, un mecanisme de democràcia directa, amb capacitat de transformació política a llarg termini, i una xarxa de gestió de crisi i de suport mutu que resulte útil per als veïnats afectats en el curt termini.
En estos párrafos intentaremos explicar qué son los CLERS y cómo operan, con idea de acercarlos a las personas que no han tenido contacto con ellos; intentando que sus logros y retos supongan aprendizajes para el resto del tejido social organizado.
El intento de liderar la reconstrucción "desde abajo"
Como es sabido, la DANA del 29 de octubre de 2024 no fue solo un fenómeno meteorológico extremo, sino una crisis de gran alcance que afectó a casi setenta municipios del País Valencià, con cerca de 900.000 habitantes, y golpeó con especial intensidad a la llamada “zona cero”, donde residen 270.365 personas en barrios densamente poblados y urbanizados en áreas inundables sobre todo desde los años sesenta (García, 2024). Se trata de un acontecimiento que entrelaza dimensiones económicas, sociales, políticas, comunitarias y simbólicas, y que exige respuestas integrales.
En aquest context sorgeixen els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció. Els CLER són iniciatives veïnals que van nàixer arran de la DANA amb la finalitat de garantir la participació activa de la ciutadania en les decisions de les administracions respecte a la reconstrucció dels municipis afectats. Una reconstrucció que no hauria de significar simplement un retorn al punt inicial, sinó una transformació sistèmica que comporte millores en les dinàmiques socials, urbanístiques i territorials.
Con estos objetivos, desde finales de 2024 se han ido constituyendo CLER en diferentes municipios afectados: Catarroja, Alfafar, Sedaví, Benetússer, Massanassa, València, Paiporta, Albal, Sot de Xera, Algemesí, Aldaia y Pedralba.
Les persones integrants d’aquests comitès, en ser veïnes d’aquestes localitats i haver viscut en primera persona les conseqüències de la “barrancada”, posseeixen un coneixement fonamental per a orientar la planificació i execució de les actuacions de reconstrucció. Planificació de la qual, segons expressen, se les està excloent. Al mateix temps, exerceixen una funció de fiscalització institucional, exigint transparència en la gestió de recursos per part dels ajuntaments i la Generalitat des d’un punt de vista crític que pretén evitar que les decisions importants de la reconstrucció es prenguen “des d’uns pocs despatxos a la ciutat de València”.
Actualment, un dels principals eixos d’actuació dels CLER és la reclamació a les autoritats municipals de l’actualització dels plans d’emergència locals, abans que arribe la temporada de més risc de pluges torrencials. Resulta cridanera la quasi nul·la resposta dels ajuntaments en aquest sentit, la qual cosa demostra que s’ha fet molt poc treball de prevenció i fa encara més important, si cap, la pressió dels comitès perquè es treballe en aquest sentit abans que una altra desgràcia torne a ocórrer.
Apoyo mutuo frente a la desesperanza
Además, los CLER implican la creación de redes solidarias y espacios de escucha colectiva. Buena parte del vecindario de estas zonas vivió episodios verdaderamente traumáticos el 29 de octubre, y el shock dels primers dies es va transformar en desesperança en entendre que els seus pobles mai tornarien a ser com eren i que una tragèdia d’aquesta magnitud podria repetir-se en qualsevol moment. En aquest sentit, la implicació de les persones afectades en la reconstrucció no sols té un valor pragmàtic incalculable, sinó que suposa una gestió comunitària del malestar, cosa que impacta positivament en la salut mental col·lectiva, i un necessari empoderament sobre el futur de la seua comunitat i el seu territori, amb vista a treballar per un futur realment millor.
A lo largo de este tiempo, y mientras crecían en número de participantes y objetivos, los CLER han ido mejorando su organización interna. Normalmente, se estructuran en grupos de trabajo temáticos (educación, vivienda, infraestructuras, salud mental, emergencias, medio ambiente…), lo que les permite elaborar diagnósticos y propuestas más precisas; a la vez que favorecen que las distintas personas participen en los temas que más les motivan y en los que más pueden aportar.
Paral·lelament a aquesta organització centrada a millorar els seus propis municipis, els CLER constitueixen una xarxa amb objectius polítics més amplis, que els ha portat a formar part, per exemple, de l’Acord Social Valencià. L’Acord és un espai que agrupa entitats diverses vinculades a les afectacions de la “barrancada”, i promou mobilitzacions que tenen per objecte fer pressió en contra del Govern de Mazón, al qual consideren il·legítim, així com els seus pressupostos, signats amb el suport de VOX.
Por tanto, los CLER no son solo una respuesta a la emergencia, sino también un ejemplo de cómo la participación ciudadana mejora la calidad democrática, la cohesión social, y la conexión de las personas con el territorio en el que habitan.
I precisament per això, és un gran error que les institucions públiques, en general, estiguen marcant distància i tenint poc en compte a un moviment com el dels CLER. Quan es desatenen les seues les demandes i propostes, o no es creen els canals adequats perquè els veïnats participen, no sols es vulneren els drets de participació ciutadana, sinó que també es perd eficàcia en la gestió de la reconstrucció i es desaprofita la intel·ligència col·lectiva generada per les comunitats afectades. Una renúncia ètica i política que ens impedeix construir solucions més justes, inclusives i duradores per a alguns dels principals reptes que les nostres societats enfrontaran en els pròxims anys.
