Macarena Pérez, gestora i productora cultural
Preparada! Què dic preparada, preparadíssima: ulleres morades (donen una mica de mal de cap però paga la pena perquè acabes llegint la lletra xicoteta), mocador verd, dorsal amb l’arc de Sant Martí,pancarta antisistema, morros pintats de roig, puny enlaire, altaveu (malgrat la meua veu, que és bastant potent, sent que no se m’escolta) i una vida d’experiències aberrants, pròpies i alienes, davant les quals m’és impossible callar.
Preparada per a la vaga del 8M perquè vivim un moment crucial i de canvi en el qual el feminisme s’ha convertit en un punt central i indispensable del debat polític i social.
Masclisme al món de la cultura
En el meu cas treballe en el món cultural, un món que maneja els valors socials, generant discursos culturals i identitaris a través dels projectes en els quals ens involucrem, i que, per tant, ens pressuposa una qualitat humana i una coherència inherent als temes que tractem. No obstant això, en rascar la superfície apareixen nombrosos casos de masclisme, sexisme i exercici del poder heteropatriarcal: des d’un ex-director d’un museu que va assestar una galtada a una artista davant de tothom a una fira d’art i que actualment ha sigut nomenat nou secretari general de la Conselleria de Cultura d’Andalusia; passant per un reconegut comissari i gestor cultural que es troba en un judici per agressió sexual a una artista durant la seua estada en un programa de residències artístiques, en el qual a més era tutor; fins a arribar a altres qüestions com la mínima presència de dones artistes, directores, tècniques de so, il·luminació, i alts càrrecs en l’esfera cultural que ens parlen de la falta de referents. Contra tot ells, l’associació AVAM (Dones en les Arts Visuals) s’encarrega d’analitzar i denunciar aquesta discriminació any rere any.
En definitiva, el feminisme ha aconseguit evidenciar la podridura del nostre sistema i, davant l’atac dels discursos d’odi sorgits que han sorgit en vore trontollar els privilegis dels homes i com a reacció al qüestionament del poder, ha aconseguit posar el punt de mira sobre pilars intocables com la llei i la justícia, el sostre de cristall, la família o la maternitat. Per exemple, segons enquestes de l’Institut Nacional d’Estadística i l’Institut de la Dona, al nostre país, en 2015, la bretxa salarial era d’un 22.9%. Això és que mentre les dones cobren una mitjana de 20.050€ els homes cobren 25.990€ anuals.
Faces el que faces, para el 8 de març!
Per descomptat, avanços hi ha hagut molts, però molt més queda per fer, enumerar-ho tot seria impossible.
Sumar-te, fer la vaga, parar les cures, parar famílies, cases i treballs, manifestar-se, abrigallada i envoltada de milers de persones cridant a l’uníson en contra de la violència (violència contra els nostres cossos, contra la nostra autoestima i el nostre dret a decidir, contra la justícia que ens culpabilitza, contra el poder que ens invisibilitza i minimitza), això dona l’energia i l’impuls suficient per a continuar trepitjant fort i amb el cap ben alt, per a deixar d’un costat inseguretats i enfrontar-te sense por al masclisme imperant, sabent-te acompanyada; això és esquerdar el sistema, aquest sistema patriarcal que a algunes els fa por nomenar i que ens afecta a totes per igual.
Cal nomenar-ho, reconéixer les formes en les quals s’expressa, des de les bastes a les més subtils, perquè està en els intersticis, cal destrossar-lo i obrir una clivella que arribe fins als seus fonaments que són les nostres bases; obrir-los en canal, exposar-los, veure’ns reflectits, avergonyir-nos, i a partir d’això, i per damunt tot: canviar-los.
Així que no importa quan vas tindre el teu despertar feminista, no importa si tens dubtes i contradiccions, totes les tenim, però encara així, no deixes de fer la vaga. No deixes de marxar, perquè el nostre compromís és ferm: fermes contra la violència sistèmica contra les dones i la desigualtat per qüestions de gènere. Fermes per la igualtat i la diversitat.
Som imparables. Feministes sempre!